Espai de reflexió i escolta entorn les tasques de cures, el sistema familiar, l’edatisme i la socialització de gènere, a través de la memòria col·lectiva i les referències populars (contes, refranys, cançons). Amb l’objectiu d’entendre d’on venim, quina és la nostra herència i cap on volem anar. Les sessions culminen amb un procés artístic on capgirar el refranyer català perquè esdevingui actual i acord amb les nostres vivències.
